POEMES DE SANT JORDI


SELECCIÓ DE POEMES 




El cavaller enamorat


(Montse Ginesta)


Sóc un cavaller de ferro,

de ferro,

coure i llautó,

però tinc el cor de nata,

de nata, mèl i cotó,

i avui et porto una rosa,

una rosa

i un petó

Muac!!



Sant Jordi 

(Dàmaris Gelabert)

Sant Jordi arriba
com un cavaller, 
amb la seva llança

travessa el carrer.


Ja veu la princesa

que el drac vol menjar,

Si no es dóna pressa

ella morirà.


Li clava la llança,

cau escalabrat:

la pobra princesa,

visca s'ha salvatl


La rosa creixia,

Sant Jordi l'ha agafat

i a la princesa

ja li ha regalat.



Sant Jordi triomfant

(Josep M. Folch i Torras)


Bella princesa empresonada

quin dol hi ha en el teu mirar!

De nostra mare ben amada

tens el posat i el bell parlar.


Dins de la torre desolada

ta gran bellesa veus marcir,

un drac ferotge és a l'entrada

que t'urparà si vols sortir.


Té la mirada tota encesa

de gelosia i de rencor.

No vol que te vegin ta bellesa;

no vol que et tingui ningú amor.


Finestra enfora, si taboques,

l'escup la fera el seu verí;

Si amb els teus clams ajut invoques

amb un bramul no ho deixa oir.


Bella princesa empresonada,

quin somniar en els temps d'abans,

quan de tots eres festejada

i els reis et feien besamans!


Mes si el passat l'esguard s'emporta,

el cor s'emporta l'avenir;

una clamor se sent prou forta

que la captiva pot oir.


Semblen cançons de la vetllúria;

potser són himnes del present...

És la remor de la boscúria

quan de nit passa un cop de vent?


O bé és l'onada quan arriba

portant al si la tempestat...

A dins del cor que la captiva

una esperança ha clarejat.


És com després de la nit bruna

que el sol s'aixeca resplendent,

i la claror es llença tot una

dins les tenebres del torrent.


Entre les boires lluminoses

veu la princesa el bell demà.

Quan els rosers s'omplin de roses,

blanc cavaller arribarà.


Nua l'espasa, el braç enlaire,

devers el drac avança ardit.

Del primer cop, esqueixa l'aire;

el segon cop, l'hi enfonsa al pit.


Ja triomfant, la dama albira

i obre les portes diligent;

o mentre el monstre en terra expira,

surt la princesa resplendent.


l ella, com tu, té l'alegria,

perquè, com tu, ha deixat el dol;

que la llegenda és profecia,

i el cor li diu que Deu ho vol

que vingui l'hora pressentida

que la llegenda reviurà.


Quan els rosers trauran florida

la profecia és complirà.



Poema a Sant Jordi

(Josep M. de Sagarra)


Sant Jordi duu una rosa mig desclosa

pintada de vermell i de neguit.

Catalunya és el nom d'aquesta rosa

i Sant Jordi la porta sobre el pit.


La rosa li ha donat gaudis i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on;

i amb ella té més sang a dins les venes

per poder vèncer tots els dracs del món.



EL CAVALLER

(Jaume Roig)


Lo cavaller

Jordi guerrer

cuida avançar

per defensar

del rei la filla

on era el drac

tal premi n'hac:

molt poc après

ell ne fou pres

e fort batut;
dins en Barut

fou escorxat

per mig serrat.




LA DIADA DE SANT JORDI

(Joan Maragall)


La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l'aranya.

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist

i els nens i nenes ploraven.

(.)

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

per'xò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.



Sant Jordi i la princesa,

la rosa i els llibres

(Isabel Barriel)

-Sóc la més valent princesa
que viu al gran castell!
-Sóc el més bell cavaller
que passeja per la primavera!
Es trobaren a la vila,
es trobaren dins del temps,
inventaren la llegenda
del drac festivaler
que espera l'arribada de la festa
de Sant Jordi al carrer.
Pinten vida,
pinten llum,
pinten sol
al damunt de cada llibre
i l'amor a cada rosa
que ha florit al roser. 



Les roses recordades

(Salvador Espriu)


Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia. 


LA FIRA DE SANT JORDI

(fragment de Jacint Verdaguer 1845-1902)


A la fira de les roses

a firar-me antany aní,

el roser de què em firí

en fa enguany de tan

hermoses

que n'he fet parada aquí.

Hi ha la rosa alexandrina,

la vera i la d'esbarzer,

també les de Palestina,

que floreixen sense espina

de Jericó en lo roser.



Sant Jordi, el drac 

i la princesa


(Sàlvia del Berri)


Cavalca el cavaller,
valent,
buscant al drac,
audaç,
per rescatar la princesa,
bella.
S'estableix la lluita,
cruenta,
i neix la rosa
roja.

La història canvia...

Reescrivim la història,
nova.
Hi ha una princesa,
valenta,
que s'enamora del cavaller,
bell,
company d'un vell drac,
desdentat.
Tots tres són lectors
llavors...


Se'n van de passeig
el vint-i-tres d'abril
quan la rosa floreix
i de llibres hi ha mil. 



El cavaller i el drac

(Núria Freixa)

Cavaller,
La bèstia que ens té atrapats
no menja sembrats ni prats,
es passeja insolidària
trepitjant tots els verals,
farcellot de panxa plena
i d'ulls clucs a tants de mals.


L'egoisme més ferotge
nia injectat en vena.
No cal que endinseu l'espasa
en aquest cor de fireta.
Què us sembla si comenceu
per ensenyar-li de lletra?

  


Sant Jordi

(Joana Raspall)


Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
                   Sant Jordi va,
                                   Sant Jordi ve!
Ha sentit
dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
                   Sant Jordi va,
                                 Sant Jordi ve!
La seva
espasa al raig del sol
brilla que brilla.
Cercaré el drac i el venceré!
                          Sant Jordi va,
                                 Sant Jordi ve!
i tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
Potser aquest drac no és el darrer...
                                Sant Jordi va,
                                           Sant Jordi ve!

  


ROSES

(Pere Quart, il.lustració d'Agathe BB)

 

És una rosa bella i sola,
Desolada, en aquest jardí
on l'abella no brunz ni vola
l'ocell, on la gespa es marcí.
No la consola ser corol.la
ni sentir-se tan de setí.
Només la força la consola
i saber-se somni de mi.

 


Abril

(Miquel Martí i Pol)

Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.


Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningu no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patró,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat.


Per això, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:


Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.  



La princesa drac

(Montse Ginesta)

Un matí gris i emboirat
amb un cop de llibre al cap
el bruixot ha encantat
la més bella princeseta
i l'havia convertida en drac.


Només aquell que li faci
un petó sense cap fàstic
la podrà desencantar
i obtindrà la recompensa
de poder-la maridar.


Cavaller, si vols fortuna,
vés al cau de la dorment
on l'alenada de la draga
enmig del sofre i guspires
escampa un baf pestilent.


Domina la repugnància
i besa-la amb el cor ardent,
ella es dolça, inofensiva,
la pena la té esllanguida
i anehela aquest moment.


Cal que sàpigues, però,
que mil i un pretendents
morts de nàusea i aversió
han fracassat en l'intent!

 



LA LLEGENDA DE SANT JORDI

AL POBLE DE MONTBLANC VA ARRIVAR UN DRAC MOLT GRAN. 
EL DRAC S'ALIMENTAVA D'OVELLES I PERSEGUIA LES DONZELLES, 

QUAN LES OVELLES ES VAN ACABAR, ELS VILATANS VAN DECIDIR 

FER UNA RIFA PER VEURE A QUINA DONZELLA Li TOCAVA SER EL MENJAR.


UN DIA A LA FILLA DEL REI LI VA TOCAR   

SER L'ESMORÇAR DEL GRAN DRAC I...


CAP AL CAU TOTA SOLA VA MARXAR   

 MENTRE EL REI PLORAVA DESCONSOLAT. 


PERÒ UN CAVALLER MOLT VALENT AMB ESPASA,   

LLANÇA l CASC VA ARRIBAR PER DEFENSAR LA PRINCESA. 


SANT JORDI ÉS EL CAVALLER QUE S'ENFRONTA AL DRAC PUDENT 

 I AMB UN COP AFORTUNAT EL DEIXA MOLT MAL PARAT.


LA LLANÇA HA ANAT AL COR I EL DRAC ÉS QUEDA BEN MORT.

  

EN CAURE LA SANG A TERRA SURTEN ROSES VERMELLES.  



La llegenda

(Isabel Barriel)

La princesa amb sa cort
contemplava les muralles,
i en caure el dia reclamà balls i rondalles,
doncs la jove, pobreta, s'avorria.
Li portaren mags,
arribaren titellaires
però la millor diversió
era contemplarels firaires.
Cridaven mercaderies
mentre reien i bevien,
i oferien manuscrits
a un poble analfabet
que no escrivia ni llegia.
La princesa sobirana
instaurà, en veure el panorama,
una diada aquella anyada
dedicada als llibres i sa volada.
Inventà inflamada
la llegenda encara ara explicada
d'un cavaller valent
que rescatava a una gran dama
de les urpes enverinades
propietat d'un drac ardent.
El poble tenia curiositat
i aprenia, les lletres aprenia...
l és aquesta l'autèntica i veraç
història d'aquesta festa bibliogran.  



ABRIL D'ENAMORAT

(Pere Quart)

Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!
Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d'or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!
Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d'or,
Sant Jordi!  



Sant Jordi

(Lola Casas)

Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant,
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l'esperit.
La rosa l'he regalat
i el llibre...
me l'he llegit?

 


SANT JORDI

(M. Roser Algué)

Sant Jordi amb el cavall blanc,
sempre salva les princeses
que algun drac vol espantar.
després, els regala roses.


SANT JORDI I LA PRINCESA

(M. Roser Algué)

Una princeseta plora
a la vora d'una cova,
perquè l'ha espantat
un drac malcarat.


Pel cel ve volant
amb un cavall blanc
Jordi, un cavaller,
que lluita molt bé.


El drac, que és de pega,
deixa la princesa,
que havia espantat
amb la boca encesa.


En Jordi cull una rosa...
La princesa ja no plora.  



A la primavera


(José Manuel Pagàn)

A la primavera
vigila el jardí,
pot ser hi ha Sant Jordi
a sobre d'un pi;
ens porta orenetes,
flors i romaní.
A la primavera
vigila el jardí.


A la primavera
si surts per un bosc,
pot ser hi ha Sant Jordi
mirant una flor;
ell cuida les plantes,
els rius i els rocs,
a la primavera
si surts per un bosc.


A la primavera,
si vius a ciutat,
pots fer una visita
als arbres del parc;
pot ser hi ha Sant Jordi
assegut en un banc,
a la primavera
si vius a ciutat.  



Sant Jordi mariner

(Núria Freixa)


Ran de mar l'àncora aferra
un Sant Jordi mariner
amb samarreta de ratlles
i una gorra de paper.


Colrat de sol i salitre
ens arriba disposat
a canviar les embranzides
d'aquell mar encabritat
pels combats en terra ferma
contra un drac enfurismat.
De la filla gran del Rei
diuen que s'ha enamorat.


Amb un cop de rem abat,
deixant ben estabornit,
sense ni gota de sang,
la bèstia que espaordia
a tots aquells vilatans.


l el Sant Jordi mariner,
de samarreta de ratlles
i de gorra de paper,
a la princesa ha encisat
quan en comptes d'una rosa
li du una estrella de mar. 
 



Cançó de Sant Jordi

(Pep Alsina)

Avorrit i ajagut dalt d'un penya-segat
inquiet i pensatiu està el nostre drac
decideix baixar al poble i donar-hi un tomb
quan hi arribar, el vigia alerta tothom.


Un gripau com un sant Pau s'acosta per ponent
lla gent del poble crida " i ara què farem? "
divertir-se el drac empaita un gos esverat
una dona que fa mitja i un soldat armat.


Afamat després de córrer va a buscar menjar,
ara entra al magatzem del gran castell reial
els soldats que vigilen han fugit corrents,
i el rei convoca una assemblea urgent.

No pot ser que el drac s'empassi tots els béns reials,

cal que aquí hi col.labori tot el poble ras.
cada dia un vilatà portarà dos xais,
ben rostits i adobats els durem al drac.

Ha passat un llarg any i ja no queda bestiar,
aus, conills, gats i vaques tot s'ho menja aquest drac:
"Ara toca a les donzelles" -decideixel rei-,
"un sorteig cada dia tria quina és".

La princesa que és donzella ha sortit primer,
"mala sort!" -diu la pobra i assumeix el paper_,
un petó fa als monarques que els trenca el cor,
tota blanca s'encamina a la seva mort. 


La princesa amb sorpresa veu que el drac es gira,
que s'amagui -li demana -i que en faci via;
amagada la princesa sent que el drac li diu,
"un, dos, tres! allà al darrera, ara pares tu!"


Mentre juguen no s'adonen que entra un cavaller,
ben armat, creu vermella sobre un blanc corser;
ja la punta de la llança dirigeix al drac,
i li crida amb veu ben alta: "Moriràs malvat!"


Innocent el drac rumia sense entendre res,
"ja som tres per fer tabola, això m'està bé!"
Esbufega el cavall i crida el cavaller:
"Sóc Sant Jordi, maleit, t'haig de fer puré".


Veu Sant Jordi la princesa que diu riallera:
"Jo pensava que em menjava, que era una fera,
amb sorpresa m'he adonat que era molt manyac,
et demano cavaller: tingues pietat!"


Sant Jordi emocionat no pot matar el drac,
li demana que se'n vagi sense ser observat:
"i vós, bella donzella, li direu al rei,
que el drac he mort com brau cavaller".


"'Diré al rei" -diu la princesa- "que el drac és mort,
que la fera tota encesa en morir s'ha fos;
que en rosa ben vermella s'ha anat transformant,
la mateixa que heu posat vós a les meves mans." 

Oh sant Jordi, tu que ets brau i bondadós,
sempre seràs el nostre heroi. 
 


*Dites populars i refranys de la rosa:

A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell
Al roser, l'amor hi ve
Color de rosa, l'amor s'hi posa
Color de rosa, qui no té amor en posa
D'una rosa surten espines
El roser de maig, el més gentil de l'any
El roser de maig, fa olor per tot l'any
El roser engendra afecte
Estar més fresc que una rosa
Estar sobre un llit de roses
Haver-hi voltes que es pense agarrar un roser i s'agarre un abarser
Ja sap bé la rosa en quina mà es posa
La nena rossa té una rosa roja
La rosa d'abril en val mil
La rosa més bella és plena d'espines
La rosa per ser rosa ja és prou hermosa
Maig, flor en roser
No hi ha rosa sense espines
No hi ha rosa sense punxes, ni goig sense dolor
Per sant Jordi, roses
Quan més maca és la rosa, més gran és l'espina

Rosa, que l'amor s'hi posa

Rosa, si vols jugar, posa
Sant Jordi, llibre i roses
Ser un camí de roses
Ser un llit de roses
Tenir blat per fiar en temps de roses
Tenir cara de rosa
Tenir una rosa a cada galta
Veure-ho de color de rosa  



*Dites populars i refranys del llibre:


A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum
Amics i llibres, pocs i bons
Cada mestre té el seu llibre
De llibres i de gàbies, no se'n tornen gaires
De llibres i diners savis i rics sempre en volen més
De tot hi ha lladres menys de llibres
Dels llibres, pren només el que et convé, i fes-ho bé
Després de menjar, ni llibres ni estimar
Déu mos lliure d'estudiant que sols estudia en un llibre
El bon estudiant aprèn de tots els llibres
El llibre deslliura
Els llibres fan molts savis, però pocs rics
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
Els llibres, val més pocs i bons que molts i dolents
En el llibre dels sepells, tants n'hi ha de joves com de vells
En el llibre petit hi ha la bona sentència
En mans de un lector prudent el llibre és gran instrument: però mai el deus copiar sens' avans reflexionar
Explicar-se com un llibre obert
EXplicar-se com un llibre sense fulles
Fer com el llibre de la politor: a l'un full sí i a l'altre no
Ficar-se en llibres de cavalleries
Gros llibre no fa gran estudiant
Home de molts llibres, ximple segur
Llegir (un llibre) per les cobertes
Llegir molts llibres fa tornar boig
Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit
Llibre al calaix i guitarra en un racó, no fan bon so
Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat
Llibre deixat, perdut o estripat
Llibre estripat acredita l'estudiant
Llibre llegit, consell pres
Llibre massa nou, poc llegit
Llibre que deixaràs, llibre que perdràs

Llibre tancat no fa lletrat

Llibreria ben arreglada, llibreria poc consultada
Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta
Llibres i vins, els més antics
Llibres, camins i dies porten saviesa
Llibre massa nou, poc llegit
Llibre que deixaràs, llibre que perdràs
Llibre tancat no fa lletrat
Llibreria ben arreglada, llibreria poc consultada
Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta
Llibres i vins, els més antics
Llibres, camins i dies porten saviesa
Lliures, que no llibres
Més valen llibres que lliures
Molt més s'aprèn mirant que els llibres decorant
Molts llibres, pocs diners
Nil Soldat sens armes pot pelear, ni l'Estudiant sens llibres estudiar
No es pot jutjar un llibre per les cobertes
No hi ha cap llibre dolent que no tingui qualque cosa bona
Parlar com un llibre obert
Parlar com un llibre sensefulls
Pels llibres de Job, fora Devesa
Per a estudiar un llibre i bo
Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia
Per l'abril, llibres i roses mil
Posar algú en el llibre verd
Quan vagis a menjar, lletres ni llibres no vulguis mirar
Què entèn l'ase de llibres, Si mai no ha anat a escola?
Qui estudia en un sol llibre poca cosa sabrà
Qui llibres llegeix respecte mereix
Qui només llegeix un llibre, no sap més que una cançó
Qui per molt temps deixa un llibre, ve que perd l'amic i el llibre
Qui savi es vulgui dir, molts llibres ha de llegir
Qui té llibres té manies
Quin llibre gasta més ulls? El de quaranta-vuit fulls
Ser un llibre obert
S'expressa com un llibre sense fulls
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic
Tin bon llibre de cultiu més no fases tot quant diu
Un bon amic és com un llibre obert
Un bon llibre és el millor company
Un bon llibre no és pagat amb diners
Un covallibres
Un llibre bo no fa dolents
Un llibre és glossa d'un altre
Val més llegir mil vegades un llibre, que mil llibres una vegada  





AUCA DE SANT JORDI


1. Abans de ser una llegenda
de les més belles que hi ha,
sant Jordi va obrir una senda
en l'horitzó cristià.  

2. A Capadòcia nascut,
treballava de pagès
i s'allistà convençut
a l'exèrcit, com si res. 
 

3. No coneixia el perdó.
Deia: eQui la fa la paga,
i qui vulgui comprensió,
que s'arremangui amb la dagal:.
  

4. Però un dia un seu company
que coneixia bé el Crist
li va dir: cEts un capsigranyl
i quedà confús i trist. 
 

B. Va canviar de criteri
i va posar en questió
l'obediència a l'Imperi
i el culte a l'emperador. 
 

6. l aquell tribú curt de vista,
fatxenda i busca-raons,
va tornar-se pacifista
i un home de conviccions. 
 

7. Fins que Dioclecià,
que l'any 303 manava,
el va fer decapitar
amb tota la mala bava.  


8. Per ser un màrtir de primera,
consequent fins a morir,
l'església grega el venera
des del temps de Constantí.  


9. No és fins a l'Edat Mitjana
que sant Jordi passa a ser
per l'Europa cristiana
un model de cavaller. 
 

10. Un heroi d'una llegenda,
que lluità com un cosac,
contra una bèstia tremenda
i terrible que era un drac. 
 

11. Un drac que a Líbia, a Silene,
a Turquia o a Montblanc,
sovint saltava a l'arena 

tot assedegat de sang. 

 

12. Il que només es calmava
si li donaven un xai.
Llavors no deia ni fava
i rotava tip com mal. 
 

13. Però en aquest món tot s'acaba
i s'acabaren els bens,
i ara el drac s'enfurismava
si no li donaven nens. 
 

14. Nens i nenes, o gent tendra
que triaven a la sort
fins que van haver de prendre
i dur la princesa a mort.  


15. Cleodolinda, que així es deia
i era com un pom de flors,
va entomar aquella epopeia
entre llàgrimes i plors. 
 

16. Il quan ja sense esperança
anava a lliurar-se al drac
sant Jordi sortí amb la llança
i resolgué l'atzucac:  


17- Princeseta, no t'immutis,
deixa'm l'animal a mil--
i abans que el drac no fes mutis 
amb la llança el va ferir.  


18. Si després de la tempesta
brilla l'arc de sant Martí,
de la sang d'aquesta gesta
una rosa en va florir.  


19. Sant Jordi, galant de mena,
la va collir amb un petó,
va regalar-la a la nena
i va tocar el pirandó. 
 

20. No és estrany que com infants
sentim tanta admiració
per qui dels problemes grans
sap trobar la solució.
  

21. De sant Jordi, cavaller,
n'hem fet el nostre advocat
i per l'abril, rialler,
sempre ve al nostre costat. 
 

22. El trobem en l'escultura
del Pati dels Tarongers,
en les arts i en la cultura
que destil-len els carrers. 
 

23. L'endevinem en l'espiga
i en la flaire de la rosa,
en el petó de l'amiga,
de la marei de l'esposa. 
 

24.1 el sentim en la tenora,
quan ballem dant-nos les mans,
i en la parla encantadora
dels Paisos Catalans.
                                                                                             

                                                                  Text: Joan Vilamala - 2007 




SENYOR SANT JORDI


ORACIÓ AL "SENYOR SANT JORDI" (Salvador Espriu)


"Senyor Sant Jordi,

 patró, 

cavaller sense por,

  guarda'ns sempre del crim

 de la guerra civil.


 Allibera'ns dels nostres pecats 

d'avarícia i d'enveja,

  del drac de la ira

 i del odi entre germans,

 allibera'ns de tot altre mal.


 Ajuda'ns a merèixer la pau

 i salva la parla de la gent catalana. 

Amén." 




Partitura i arranjament de Josep R. Roig 

per a piano de SENYOR SANT JORDI.





Escoltar versió al piano 

de SENYOR SANT JORDI


PRGUM!!! de Josep R. Roig 

PREGÀRIA A SANT JORDI

(amb humor...i pensant amb les
voreres dels vianants de l'Estartit,
ocupades il.legalment)


Oh Sant Jordi, omnipotent,
allibereu-nos de les bèsties d'una
solitària i única neurona.

D'aquells animals malignes que per
mitjà de l'engany ens porten i
escampen la malaltia i el dolor.

D'aquelles bèsties que només viuen
per a si mateix i per perjudicar
ànimes de pau o indefenses
(minusvàlides).

Oh noble cavaller engrandit damunt
d'un formós cavall que podeu tenir
cura de nosaltres, pobres i
desemparats caminants 
(o més ben dit "vianants'").

Obsequieu-nos amb roses joioses
(entre voreres i calçada, és a dir la
vorada) i sers plens d'humilitat i
amb constant desig d'aprenentatge
i amb generositat i altruisme, que
ens serveixin i ens donin "a peu" 
la "pau" que tant ens mereixem.